El segle XIX valencià, a pesar de no comptar potser amb noms tan rellevants de l’anterior segle com els de Mayans o Cavanilles, ofereix un llistat ben ampli de persones vinculades amb l’art i la ciència. Dels il·lustrats germans Villanueva, el liberalisme dels quals els portaria a l’exili com al bibliògraf Salva, fins al grup format per Vicent Boix, Arolas i Pascual Pérez, embrió de la Renaixença, passant per juristes com Pérez Pujol, canonistes com el cardenal Payà y Rico, economistes com Rodríguez de Cepeda, oradors com Aparisi Guijarro, catedràtics com Ferrer y Julve, el rol d’intel·lectuals del segle és tan extens com plurals els plantejaments ideològics i estètics que defensen.
El trànsit del XIX al XX estarà protagonitzat per literats com Teodor Llorente, Vicent W. Querol, Constantí Llompart o publicistes com Gonzalo Morón i Feliz Pizcueta, aviat superats popularment per la figura quasi llegendària de Blasco Ibañez. Però serà ja en ple segle XX quan la diversitat de tasques intel·lectuals propiciarà destacats escriptors en castellà com Azorín o Gabriel Miró, en valencià com Carles Salvador i posteriorment Joan Fuster; pintors i escultors com Sorolla, Cecilio Plà, Agrasot o els Benlliure; metges com els Peset, el doctor Moliner o Faustí Barberá; economistes com Gay o Viñals; naturalistes i botànics com Manuel Calduch, Beltran Bigorra o Eduard Boscà; físics com F. Ramon Ferrando; antropòlegs com Manuel Antón: agraristes com Pascual Carrión, etc…
En definitiva un ventall de teòrics o persones d’acció tan variat com la pròpia societat valenciana.
Sabut que és u, Jesús. Impressiona el cabal de coneixements de què fas “gala”, sense voler-ho. I això que el XIX valencià no presenta -segons vos- les figures emblemàtiques del XVIII…-Mayans, Cavanilles… i Climent, d’un temps ençà que alguns l’hem recuperat-.
Felicitats i molt bon any.
Marc -http://noublocdemarc.blogspot.com.es/-