Un Huguet alcaïd del castell d’Onda

El cognom Huguet, com els d’Aguilella, Oluja (o Olucha), Gaya, Gil, Navarro, Vives, i alguns més, són habituals a la documentació històrica de la nostra població des de la seua conquesta per part de Jaume I. En la carta de població, concedida pel rei Conqueridor als nous veïns que iniciaren la història occidental i cristiana de la vila, no apareix cap Huguet però ja a finals del segle XIII i en el XIV, apenes uns pocs anys després de la conquesta, tenim aveïnats amb eixe patronímic ¹. Per això no és estrany trobar-se amb onders que amb eixos cognoms han tingut un protagonisme evident en la nostra cronologia. Però l’Huguet, Miquel Huguet, al que ara fem referència ens era un complet desconegut a pesar de la dignitat que va ostentar.

El càrrec d’alcaïd té una importància singular en l’organització medieval i encara en bona part de l’època moderna. Era el senyor del castell. Aquell que representava l’autoritat reial i que en nom del monarca exercia la jurisdicció de la fortalesa local i, sovint, cobrava els impostos que el municipi lliurava a la corona.

La figura de l’alcaïd fou una creació musulmana que romangué plenament vigent després de la reconquesta cristiana. En alguna ocasió la importància de l’alcaïd propicià que aquest fóra qui entregava la població, i evidentment també el castell, al conquistador. Ja en època cristià el rei concedia el castell a un alcaïd que s’encarregava de la custòdia i manteniment, i rebia un sou per aquestes funcions a les que s’agregava, sovint, la de recaudació dels impostos. Els alcaïds cristians continuaren regint-se per les normes musulmanes anteriors, conegudes per la Costum d’Espanya, però la seua transcendència es vora incrementada per les concesions reials que, en ocasions, propiciaren la formació d’una classe senyorial nova a partir del feu del que eren concesionaris.

Fins la desaparició dels senyorius, i sobre tot de la pèrdua d’importància dels antics castells, la figura continuarà exercint una funció transcendent en l’organització social de les poblacions i castells, la qual cosa propiciarà que siga un càrrec, evidentment, desitjat per aquells nobles que hi podien permetre-se-ho. Perque en lloc de cobrar (per sufragar les necessitats del propi castell) estaran disposts a pagar per tal de rebre l’honor de ser alcaïd. Això farà que siguen propietaris agraris o petits aristòcrates rurals qui aspiren a representar la corona com senyors dels castells.

A l’Arxiu de la Corona d’Aragó trobem un document, media annata, de la responsabilitat de l’esmentat Miquel Huguet en el Castell d’Onda. La media annata és el pagament que fa el senyor del castell  (també en altres casos)  a la Corona pel dret reial de possessió de la dignitat d’alcaïd. El document, en prou mal estat i amb algunes lletres il·legibles, va encapçalat així: 1680, marzo, 30. Madrid. Certificado de Andrés Delgado de que por carta de pago del Tesorero General de la Media Annata del dia 28 se han recibido de Miguel Huguet cincuenta reales por la merced que se le ha hecho de la Alcaidía del Castillo de Onda.

A l’anvers assenyala: Por carta de pago del Thesorero General de la Media Anata de veinte y ocho del corriente dada en villete del Sr. Gerónimo Dalm…. y Casanate del Consejo de Su Magestad y Su escribano en el de Aragón que original queda en los libros de la razón deste derecho que estan a mi cargo pareze hauer reziuido de Miguel Huget treinta y cinco reales de platta, que juntos con quinze reales de dicha moneda que……bajan por el derecho del sello ajustan cinquenta reales de platta, que…. a la media anatta por la merced que se le a hecho de la Alcaydia del castillo de Onda en el Reyno de Valencia que vale cada año cien reales como serrefiere en dicho villete y para que conste doy esta certificación en Madrid a treinta de Marzo de 1680, Andres Delgado (rubricat).

Al revers es precisa: 1680 Media annata de Miguel Uguet de la Alcaydia de Onda.

Com podem observar encara a les acaballes del segle XVII el castell d’Onda té una funció i relleu important. Han passat els anys en que la guerra contra els moriscs de la Serra d’Espadà van fer del nostre recinte un suport essencial per als exèrcits imperials que combatien els revoltats, però el servei a l’organització militar i social del territori precisava d’establiments fortificats com el d’Onda per tal d’estructurar-se eficaçment.

Miquel Huguet (no serà aquest el primer Huguet senyor de castells a l’antic regne de València puix ja en 1276 trobem a Pere Huguet de Torroella com senyor del castell de Bairén a Gandia) se’n fa càrrec del nostre castell i de tota la responsabilitat i privilegis que això comporta, però ara la tenència no va acompanyada de sou sinò, al contrari, comporta un pagament per ostentar la dignitat senyorial. El ser senyor el Castell d’Onda ha esdevingut una posició social quasi aristocràtica que només poden assolir aquells que estan disposats a sufragar les despeses pròpies ademés de lliurar-li a la corona l’estipendi corresponent; per tant Miquel Huguet, en dos pagaments això sí, tindrà que lliurar a la corona cent reials de plata correponents a l’anualitat de 1680. Un pagament que ens permet recuperar un nom familiar com figura destacada del monument més emblemàtic d’Onda: el Castell.