L’estructuració en país pluricultural i amb organització autonòmica va permetre que les distintes comunitats espanyoles es plantejaren la creació d’uns serveis editorials propis en cada comunitat autònoma, especialment en aquelles que no tenien una tradició editorial privada remarcable. Això propicià l’aparició de publicacions que abans, per exigències del mercat o per interessos privats, eren de difícil impressió. I en conseqüència la dificultat de distribuir adequadament el producte que naixia d’estes editorials autonòmiques.
En algunes comunitats autònomes, cas de Múrcia o Extremadura per exemple, es crearen unes editorials oficials que centralitzaren la producció. En altres casos, Euskadi, Madrid, Catalunya, etc… els organismes existents anteriorment adquiriren unes dimensions noves que els permetia enfrontar-se als nous reptes ben condicionats.
Però les edicions institucionals sempre han tingut complicacions a l’hora de fer-les arribar als ciutadans. Per una part, una porció considerable de la tirada es perd en enviaments més o menys protocol·laris, però, i probablement el més important, el seu preu menor en igualtat de condicions que el d’una publicació comercial privada (allò que se’n diu “preu polític”) fa que el món de la distribució i venda de llibres considere menys interessant la sortida del producte públic que el privat.
Eixa és la raó principal per la qual diverses administracions (govern estatal, autonòmics o municipals –especialment diputacions-) cregueren que una forma convenient d’oferir el seu producte era la creació d’un llibreria institucional que omplira el buit que en les altres llibreries existia. I els governs autonòmics, concretament els departaments de publicacions, pensaren que coordinar-se podia ser convenient i parlar-ne de les experiències d’aquells que ja tenien llibreria institucional necessari.
A València la demanda de publicacions editades per la Generalitat, diputacions, ajuntaments i altres organismes oficials patia les mateixes mancances que a qualsevol altre lloc, per això l’experiència de Catalunya i, especialment, Navarra va propiciar que des de Presidència i Conselleria de Cultura (els dos departaments amb una producció més remarcable en aquells moments) es tingueren en compte les situacions per les que havien passat les llibreries institucionals autonòmiques. Calia crear una llibreria que oferira les publicacions institucionals i, encara, que oferira informació sobre qualsevol llibre o producte editorial oficial.
Un dels primers problemes que es plantejaren derivava de la incompatibilitat entre horari administratiu oficial i horari comercial de llibreria. Horari i també personal, perquè no hi havia en l’administració funcionaris amb experiència comercial llibresca.
Es va pensar (la direcció de Xavier Albiol, en este i altres moments, va ser decisiva) que alguna persona relacionada en el món de les llibreries se’n fera càrrec de dur endavant la tasca. I qui millor per això que Paco Dàvila.
Dàvila era un conegudíssim llibreter que, primer amb establiment al Passatge del carrer la Sang i després darrere de Correus, havia demostrat unes qualitats magnífiques per dirigir una feina com aquella. No solament saber proporcionar informació o tindre coneixement de la producció editorial en cada cas, també bastir aquella nova llibreria com un referent de la producció de llibres institucionals.
L’elecció de Dàvila, i també del personal que l’acompanyà en esta etapa inicial, va ser un complet encert. En poc de temps LLIG es va convertir en punt obligat per tots aquells que volien accedir a les publicacions de la Generalitat o d’altres institucions. Perquè LLIG no solament pretenia oferir les publicacions de les distintes dependències de la Generalitat sinó ser un lloc on qualsevol ciutadà podia rebre informació sobre tot tipus d’edicions generades pels organismes públics, foren o no de la Generalitat.
Ara mateix LLIG, tant a València com a Alacant i Castelló, ha esdevingut un bon exemple de llibreria institucional però també un magnífic exponent de la conveniència d’acostar als ciutadans aquelles publicacions que abans tan difícils li resultaven. En definitiva de ficar a l’abast del ciutadà allò al que te dret.
Enhorabona mestre, un abraç