Celebrar una efemèride, i sobre tot fer-ho en els anys emblemàtics (25, 50, 75, 100,…..),
no comporta necessàriament el record nortàlgic d’un passat més o menys il·lustre, ni l’enyorança per uns fets i unes situacions que vistes ara sempre semblen agradables.
No voldria, amb l’anterior afirmació, manifestar reticències sobre la satisfacció que ens pot produir rememorar accions o temps en els que gaudírem puntualment. Sobre tot quan eixe gaudi anava unit a una edat que ens permetia actituds i episodis que una edat més provecta ja no ens deixa. Simplement expressar la meua creença que els aniversaris no són tant, o no devien ser tant, un recordatori com un impuls de futur. I especialment quan eixe impuls emana d’un sentiment que a la vegada propulsa activitats.
Ser faller, a més de les connotacions festives i protocolàries (les darreres sovint s’imposen a les altres), pot tindre una significació més transcendent. És simptomàtic que una de les formes d’integració més buscades per aquells nouvinguts que volen esdevindre valencians de fet i dret (dret jurídic i fet sociològic) siga “apuntar-se” a les falles. El que succeïa a les rodalies de Barcelona fa unes dècades quan els murcians i andalusos immigrants es feien del Barça com símbol d’incorporació a una societat, ara aquells que estan acudint a la nostra terra en busca d’un queviure més sòlid pensen que una forma ( “la forma” més aviat) de ser valencians és incorporant-se al món faller.
Probablement més d’un pensara que aquesta reflexió és massa lleugera i en certa manera simplista. No entraré en polèmiques estèrils, però realment són moltíssims els que consideren les falles una porta d’accés a la incorporació social valenciana. I això és transcendent. Transcendent des de la vessant sociològica però també des de la que podríem anomenar sentimental. Del sentiment de pertànyer a un grup humà amb els components del qual ens sentim units més enllà d’interessos primaris o de les relaciones professionals o familiars.
El sentiment emana de sensacions entranyables. De sensibilitats compartides. El sentiment pot estar fet de records però també de projectes, i eixe és el gran missatge dels vint-i-cinc anys de La Malva.
Quan vaig tindre l’oportunitat i satisfacció de lliurar el premi al millor llibret a La Malva (¡d’això ja fa anys¡) no solament pensava que estava honorant una acció concreta, un llibret més o menys valuós. Sobre tot creïa que el projecte de la falla anava més enllà d’un simple festeig i diversió. Que el grup de persones que reunits a partir d’un referent festiu tan arrelat com les falles pretenia molt més que passar-se-ho be uns instants. No és que siga poc important disfrutar amb les festes, però l’afany i entusiasme que dipositareu en uns propòsits era molt més ambiciosos i rics.
¡Vint-i-cinc anys ja¡, però el designi de fer des de la festa una aportació a la cultura i a la societat fan de La Malva un sentiment pel futur i un model per a tots. Que continue per molts anys.
Deixa un comentari