Alberic i la llengua dels valencians

El 21 d’abril es celebrarà a Alberic la Trobada d’Escoles en València de la Ribera, és la segona vegada que la trobada es fà a esta población. Els organitzadors m’han demanat unes paraules introductòries pel programa. Cal acudir a la Trobada perquè és un dels actes més importants que cada any te lloc a favor de la llengua.

Els pobles manifesten l’estima per la llengua pròpia essencialment per l’ús. L’hàbit lingüístic no solament és un simple codi comunicatiu sinó expressió d’una manera de ser i sentir el món. Cada llengua té la seua pròpia essència, una ànima específica. Un esperit resum d’una història, geografia, costums, tradicions, cultura,… A Itàlia diuen que un traductor és un traïdor perquè es poden traslladar les paraules d’un idioma a un altre però mai no es podrà desxifrar l’íntim que cada llengua conté. Un poeta alberiqueny, Badenes Dalmau, ho expressà apassionadament en escriure:

Soterreu-me en la Ribera
on vaig rebre la primera
dolça paraula d’amor.

Badenes Dalmau intentà dir que més enllà dels substantius o verbs estrictes, les llengües tenen un contingut intern que dimensiona el que es diu per sobre la austera frase. Que el valor intrínsec d’un idioma és la pròpia vida, per això l’amor de la parla materna és també el vel del nostre destí etern.

Alberic ha protagonitzat moltes accions i actituds reivindicatives de la seua llengua, de l’idioma que valencians i valencianes estimem i volem cada dia més ric i potent. Des del moment que la Renaixença valenciana encetà la recuperació literària del valencià homes i dones d’Alberic han estat en la lluita per fer una llengua més i més apreciada. Hem parlat del poeta Francesc Badenes Dalmau però no podem oblidar al saineter i també poeta Vicent Jacinto Pérez, els versos del qual figuren a un lloc emblemàtic del municipi, la Muntanyeta.

En èpoques més actuals Alberic va ser referent dels moviments revivificadors del valencià: el Grup de Folk, per exemple, va ser el primer que al nostre territori va fer de la llengua vehicle d’expressió artística; Enric Ortega és un nom cimer de la cançó valenciana; la Missa Zeta va introduir cantates en valencià a l’església; els Premis Literaris d’Alberic presenten un llistat d’autors alguns dels quals són actualment noms rellevants de les nostres lletres; ……….. No vull oblidar que la presència d’alberiquenys en càrrecs de responsabilitat lingüística ha estat insigne (a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en un moment concret, el deu per cent dels membres eren del poble).

Seria fàcil estimular l’orgull local recordant les aportacions dels veïns d’Alberic, passats o actuals, a la promoció de la llengua dels valencians, però no és eixe el meu propòsit ni allò que una celebració com la Trobada d’Escoles en Valencià Alberic 2013 demanda. El que ara ens hem de plantejar és la capacitat de fer de la nostra llengua l’eix de la nostra societat, en l’escola i al carrer, als comerços i al camp, a tots els llocs; però sobre tot fer del nostre ric parlar l’espai de convivència de tots els que ací viuen i treballen, de conscienciar als nouvinguts que el valencià és una llengua que ens ha d’unir a tots siga quin siga el seu orige.

Un ribereny, Martí Domínguez, proclamava sovint que parlar en valencià ajuda a ser més humà. A la nostra forma de ser humà. Des d’Alberic, en esta Trobada, ens agradaria que tots, veïns originaris i pobladors nous, vérem en el nostre idioma l’eina per un millor i més feliç futur. L’escola, en eixa tasca, ha de ser motor essencial i la capacitat que tinguem d’integrar-nos tots, a partir del valencià, propiciarà, estic segur, que Alberic, després de la Trobada d’Escoles en València 2013, serà cada dia una ciutat més cordial, afable i fèrtil.