Al llarg d’una existencia coneixem multitud de persones de diversa condició i tarannà. Algunes es fan mereixedores del nostre afecte i consideració, altres passen desapercebudes i encara algunes se’ns presenten tan repulsives que intentem oblidar-les, però poques, molt poques, són les que elevem a la consideració d’amistat estimada, de gran amistat quasi tan gran com la que sentim pels familiars més volguts.
Em permetran que parle d’Amador Griñó com d’un amic a qui estimava com si fos un familiar ben pròxim. El vaig conèixer fa anys. Mossèn Antoni Sanchis, un capellà singular i rara avis entre el clergat valencià, me’l va presentar tot i parlant-me d’una afició comuna entre tots tres: la ceràmica. Efectivament Amador com professional d’una indústria ceràmica i el mossèn i jo col.leccionistes impenitents trobàrem un tema que va fer de lligam ràpidament però que no menys a corre-cuita donà pas a tantes i tantes qüestions com ens unien: la nostra adscripció al valencianisme militant, la condició de cronistes de Griñó i meua, la inclinació per la història, la predisposició a escriure, els coneguts d’ambdós entre els lletraferits valencians (un record per Jose Mª Jorge Coll que ens abandonà tan jove), etc….. En definitiva, que podríem dir que s’havia produït un encontre entre dos persones que forçosament tenia que fructificar.
I tant que fructificà. Mentre vam ser membres de la Junta Directiva dels Cronistes a qui em dirigia sempre per comunicar-li qualsevol cosa era a Amador. Cada vegada que tenia que fer algun paper sobre la història valenciana era ell el consultor i revisor. El seu fill Amador (amb qui me uneix també una sincera amistat) em deia sovint que pareixia fill de son pare. Mai m’he sentit més orgullós d’una filiació que em propiciava la connexió familiar amb una de les persones que més he admirat i estimat. Per això avui proclame amb satisfacció que el meu gran amic Amador Griñó ha estat una de les persones més admirables que mai he conegut.
Deixa un comentari