Blau i blanc

Blau i blanc, dos colors units a l’esperança i al designi límpid, són les cobertes del llibre que més ha fet per la difusió del valencià els darrers quaranta anys. Un diccionari aparentment modest si només ens fixen en formats i pretensions materials però transcendent pels propòsits i consecucions. El Ferrer Pastor va aconseguir que valencianes i valencians s’acostaren, i s’acosten, a l’ús formal de la nostra llengua sense entrebancs insalvables ni imposicions gramaticals detonants. Un diccionari, menut formalment però enorme pel servei que ens fa, que ens permet saber aquella paraula incorrecta com cal corregir-la i el valor semàntic d’aquella altra que no aprofitem correctament.

Sovint emparellem, indisolublement, una persona i una de les seues obres de forma tal que resulta impossible destriar la realitat social de l’home, o dona, i la de l’obra concreta. No sabem ben be si el Quixot és Cervantes o aquest la novel·la, i Joanot Martorell és unicament i exclusiva Tirant lo Blanch. Ferrer Pastor l’apreciem purament com l’autor d’un diccionari cabdal i de fàcil ús que ha propiciat la promoció del valencià durant unes dècades decisives de la nostra història recent. Però eixe veí de València, originari de La Font d’En Carroç i ciutadà de tot el País, no pot reduir-se a una sola obra ni a un projecte únic per important que aquest fóra. Ni molt menys a una parcel·la del tot d’eixa suposada única obra, perque cal dir, i dir-ho molt fort, que Ferrer Pastor va lliurar tots els drets d’autoria a projectes i actuacions propiciadores d’una conscienciació valenciana. Durant molts anys ni una sola pesseta, de les que li corresponien lògicament pel seu llibre, va anar a parar a les seues butxaques per l’ordre explicita seua que es destinaren a pagar actes i actuacions de promoció lingüística o nacionalitària en els quals mai no constava el seu recolzament.

Si el Diccionari de Ferrer Pastor ha estat, i està, transcendent per tots aquells que s’estimen un ús gramatical escaient de la llengua no per això hem de menysvalorar les seues aportacions gramaticals i sobre tot el Diccionari General i el Diccionari de la Rima dues aportacions a la llengua dels valencians en les que s’aprecia la seu gran qualitat filològica i la seua tasca de recuperació de la senyal d’identitat fonamental dels valencians. Com d’importants cal titlar els projectes editorials que encetà sempre al voltant de la llengua.

Quan un lletraferit desapareix, malgrat les necrològiques de rigor, sempre ens queden els seus llibres i la possibilitat de gaudir de la seua obra. Sembla com si no tot es perdera amb la seua desaparició física. Però els que estimàvem Ferrer Pastor, i amb la seua conversa apreníem i s’adelitavem, sabem que és irreemplaçable perque ja serà impossible una transmissió de coneixements que nomes en les múltiples xerrades eren factibles, ni aconseguibles els projectes i suports que ell garantia. Que és irreemplaçable un home que va fer de la dedicació per la promoció del valencià un principi de la seua actuació intel·lectual i cívica. Un home pur i esperançat com els colors de les cobertes de la seua obra més emblemàtica.