Sovint el calendari sembla jugar amb els pobres mortals una partida en la que nosaltres desconeixem qualsevol regla i el temps posseix tots els triomfs. És com si es vullgueren confirmar les teories astrològiques dels vells asiris i les hipòtesis més actuals sobre el Cinturó d’Hipòlita. Perqué Cervantes i Shakespeare es trobaran el mateix dia?, quina raó pot explicar l’abundància de piscis poetes?, quina justificació pot aclarir la coincidència de la data primera de març en els dos màxims poetes medievals valencians , Ibn al-Abbar en àrab i Ausiàs March en valencià?.
Sens dubte les efemèrides han estat manipulades i extorsionades per interessos puntuals –puntuals dels celebrants que no dels autors recordats- non sanctos. L’evocació del poeta o narrador o dramaturg no es fà tant pel testimoniatge que actualment puga deduir-se de la seua obra sinò per l’aprofitament social, polític o mercantil d’aquells que manifassegen la commemoració. A pesar que la gent del gremi, potser per la pèrdua de consideració social que ara per ara sofreixen lletraferits i similars, estiga disposada a qualsevol col.laboració –extraordinària o no- per tal que el món de la lletra escrita continue gaudint d’un mínim de respecte públic.
Però amb manipulacions o no, amb extorsions o aprofitaments espuris, amb la presència vergonyant o altiva dels doctes del moment, etc… no deixa de causar-nos una certa admiració, o sorpresa si volen, advertir la coincidència d’algunes dates de naixement o mort, de vivències o silencis, en autors teòricament distants en el temps i espai però que generaran una obra amb concomitàncies evidents.
Eixe és el cas de dos autors separats per molts anys –708 exactament- i alguns quilòmetres de distància –de les Illes Balears a Dublín- però que formularan la seua obra literària a partir d’un codi nou, absolutament revolucionari en cadascun dels seus períodes existencials, que exigirà dels lectors una intromissió d’abast plural –des de matemàtica a geogràfica- oferint, per altra part, una dimensió completament nova a la literatura corresponent. Efectivament, tal dia com avui de 1233 moria RAMON LLULL i en 1941 ho feia JAMES JOYCE.
Anecdòtica pot semblar la circumstància de la data de defunció dels dos autors, causalitat probablement, però no deixa de tenir la seua gràcia –desgràcia o pot ser ni una cosa ni l’altra- que els escriptors que creen en les literatures europees –cal considerar que les obres lulianes en àrab no deixen de pertànyer a l’ambit general de la creació del savi mallorquí, per tant a l’àmbit europeu medieval- els codis més interactius, per dir-ho en llenguatge modern, de lectura finiren el mateix dia amb una diferència de set segles –i ja es sap que el set és un número cabalístic de primer ordre-.
Astres pel mig o no, sempre serà bo, si ens serveix per llegir o rellegir o descobrir, recordar el pare de la narrativa en català i l’autor d’Ulises i procurar que la seua memòria, però sobre tot les seues obres, continue estimulant l’exercici culminant del procés cultural: la lectura.
Deixa un comentari