L’homenatge al professor Josep Lluís Bausset pels seus pròxims cent anys fa justícia a la tasca d’un ensenyant singular però, sens dubte, el seu millor magisteri ha estat l’exemple de ciutadà honrat i compromès amb el seu país.
Quan el valencià estava condemnat a un ús estrictament privat inicia el seu ensenyament allà on va poder sense que les dificultats materials i administratives li preocuparen gens ni mica. Aglutinà un grup de joves, a l’Alcúdia i tota la Ribera, que es convertiran anys després en referents de la cultura valenciana en múltiples vessants: Manolo Boix, Rafa Armengol, Enric Solbes,…en arts plàstiques; Enric Ortega i diversos grups de folk al món de la cançó; Josep Lozano, Santi Vallés al món de les lletres. El seu mestratge, sobre tot a la comarca riberenca, ha fet que qualsevol activitat cultural o de militància haja rebut la seua influència.
Amics i admiradors de la llavor silenciosa però eficaç de Bausset l’han elogiat sovint. Joan Fuster, Ernest Lluch, Vicent Ventura, Josep Iborra,… han proclamat una i mil vegades que ha estat un home essencial pel redreçament de la identitat dels valencians. Que, malgrat la seua callada acció, l’obra realitzada ha fonamentat una sèrie de persones i activitats indiscutibles ara mateix. Que el seu exemple ha esdevingut model.
Des dels programes en valencià de Ràdio Guadassuar (els primers que s’emetiren desprès de la incivil guerra en la nostra llengua) a les darreres classes la tasca de Bausset ha superat el que hom podia exigir a tota persona compromesa pel seu poble i la seua cultura. Ha anat més enllà del que fins i tot recomanaven les circumstàncies. Creia, i creu, que lligar-se a la militància social, política o cultural no és un graó per assolir reconeixement públic i social sinó l’obligació de tot aquell que procura pel be de la seua comunitat i pel futur.
Darrerament aquest “home subterrani” ha rebut alguns reconeixements d’institucions i entitats però estic convençut que el Bausset més estimat, el que la seua família i amics tenim sempre com referent, és aquell que ha fet i fa pedagogia diàriament: al periòdic parlant de la partida de pilota al trinquet Pelayo, amb consells de tota mena, amb les ensenyances a classe o quan ens instruïa per nedar a la Séquia Reial, amb qualsevol projecte editorial o plàstic dels seus veïns. Va convertir el paper de professor en el d’autèntic educador, de singular mestre, d’irrepetible amic. I sempre des de la rigorositat però també afecte.
Un lloc on ens trobem sovint és Elx. A pesar del veïnatge poden passar mesos i mesos sense veure’ns però en la representació del Misteri d’Elx ens retrobem cada any. M’agrada l’encontre perquè el Misteri com fita cabdal de la nostra cultura em recorda la fita puntual que és Bausset per a tants de la meua generació. Una fita que en poques setmanes complirà cent anys. Cent anys de treballar per la cultura, la llengua, la identitat d’aquest país. Cent anys de servir als ciutadans des del silenci i la humilitat. Cent anys de vida plena.
Felicitats mestre.
Deixa un comentari