És Jaume I qui així manifesta la seua emoció en conquerir València el 9 d’Octubre de 1238. A la seua Crònica, el rei Conqueridor, indica com en vore la senyera reial a les muralles de la València musulmana, en senyal de rendició, descavalca i agenollant-se besa la terra que des d’eixe moment conformarà com territori autònom i amb organització jurídica pròpia dins la Corona.
Perque, amb les modificacions i delimitacions posteriors, les terres conquerides, abans disperses, fragmentades i sovint divergents, des d’ara configuraran una col·lectivitat uniforme i amb personalitat específica i definida.
Però si Jaume I és el creador d’un regne defirenciat i singular serà, sobre tot, la voluntat dels ciutadans qui convertirà una estructura administrativa i jurídica en autèntica proposta de vida comunitària. Personatges com Vinatea front als atacs als Furs o dels jurats que reivindicaran davant l’estat centralista de Felipe V les prerrogatives valencianes són evidència d’un projecte nacional que, a pesar dels daltabaixos històrics, sempre ha estat més o menys present en la societat valenciana.
Un projecte bastit a partir de principis tan elementals, però també tan profunds, com la convivència, la solidaritat i l’esperit de llibertat. Valencianes i valencians, al llarg d’una història farcida tant de derrotes bèl·liques com de triomfs socials i cívics, sabem que no és des de la violència i crispació des d’on aconseguir un poble més pròsper, dinàmic i feliç. Sabem que l’autèntica victòria s’erigeix sobre la capacitat de diàleg, l’esforç personal i col·lectiu, la concordança d’interessos i la ferma voluntat de ser un poble obert i tolerant. Sabem que els senyals d’identitat són fonament de la nostra comunitat però l’estructura hem de construir-la nosaltres dia a dia.
El 9 d’Octubre va molt més enllà, per tant, d’una celebració protocolària i oficialesca –encara que benvingudes siguen totes les actuacions oficials per remarcar el dia i el seu sentit-. El 9 d’Octubre cal que el contemplem, i apreciem, com recordatori puntual d’’n projecte de país en el que tots tenim responsabilitats d’acció; d’un projecte de país que cada dia hem de fer `per tal de no quedar-se paralitzats. Aquest no és un jorn per refocil·lar-se ingenuament en un passat més o menys remarcable sinò per comprometre’s amb un futur que precissem ampli, ric i esperançador. Un futur on el treball i l’empresa, l’escola i la universitat, l’esport i la cultura, el camp i la ciutat, valencianes i valencians tots, conjugats en eixam convertim en estimulador i no en parany gris i desil·lusionant.
Jaume I besà la terra com mostra afectiva, emocional, i proposició per l’avenir, nosaltres caldrà que unim esforços, actituds i voluntats per fer d’eixa terra la comunitat que desitgem: un poble lliure, solidari, ple, pròsper i feliç.
Deixa un comentari