Segurament si férem una consulta entre la gent de més de cinquanta anys, sobre tot entre els jubilats i jubilades d’Alberic, preguntant quina és la persona referent per a ells del poble, un nom que apareixeria sovint seria el d’Eduardo Grima.
Des del seu càrrec com responsable jurídic de la seguretat social a València són moltíssims els alberiquenys i alberiquenyes a qui afavorí solucionant-los traves administratives o arreglant documentacions per rebre un ajut social o una jubilació
Poques persones, des de l’eficàcia i sense vanagloriant-se dels favors fets, han servit als seus paisans com Eduardo.
Vaig rebre la notícia de la seua mort en l’estranger. Em trobava a Itàlia quan Toni Montejano em telefonà dient-me-ho. Lamentablement no em donava temps per assistir al sepeli d’Eduardo, però el viatge a partir d’eixe moment va canviar per a mí perquè els record d’un bon amic i el seu adéu no em deixà en la resta de dies.
Eduardo Grima va ser un referent social però també un amic exemplar. Ell era l’ànima de les reunions i tertúlies que uns quants amics de joventut celebràvem cada dissabte. No sols l’ànima; gràcies a ell, i a la seua bonhomia, no hi havia polèmiques estèrils ni malentesos. Sempre fou qui més seny demostrava i qui millor procurava que els moments foren agradables.
Estic convençut, que allà on estiga, serà un exemple de persona excel·lent i amic ver. Però no puc deixar de lamentar-me que ens haja abandonat. Es diu que quan un amic se’n va no pot ser substituït per un altre de nou. En el cas d’Eduardo és així: mai no podrem omplir el buit que ens ha deixat perquè era un home de be i una persona exemplar.
Deixa un comentari