El carrer més esplèndid, almenys a mi m’ho sembla, de l’Europa meridional està a l’Alguer, a la italiana illa de Sardenya, i en el rètol posa: Lungomare València –passeig marítim de València–.
A la dreta la mar oberta, neta, d’un blau argentat. Una aigua lluitadora amb les roques en forma de daus –trones hi diuen els algueresos- però suau amb els cossos que pretenen un bany que en altres indrets mediterranis ja és impossible. L’horitzó és inabastable com la imatge –sempre la mateixa, sempre diferent– d’una mar aparentment immòvil però d’agitacions tan apassionants com el roig del corall que guarda íntimament.
L’antiga casa del general Catardi, una magnífica vila d’influències arabitzants –el general, destacat poeta i lingüísta de l’alguerés, va lluitar en guerres abisínies- enceta per l’esquerra del carrer un pany de belles construccions entre les que destaca el conjunt bastit per l’arquitecte Simó Mosa –un altre enamorat de la parla autòctona- i la vivenda dels Sella-Mosca –una de les grans famílies vinateres italianes i que en la seua finca del terme alguerés posseix un interessant museu i necropolis prehistòrica-.
Però la construcció més rellevant és probablement l’hotel Les Trones. Un xalet edificat sobre roques unit al carrer per una mena de pontarró artesanal. Em contaren que l’obra fou bastida per un príncep italià, d’aquells menuts i renegrits que apareixien a les pel·lícules de Vitorio de Sica, casat amb una enorme i milionària nordamericana que va ficar els duros però que mai no va ficar els peus a la casa perque li semblava poc luxosa per a una dama tan adinerada. Sempre he cregut que el compte corrent no prefigura un bon, ni tant se val mitjà, gust. La nordamericana m’ho confirma perque recollir-se en un espai com aquest, dins mateix de la mar, amb un confort i vistes úniques no pot mesurar-se en pessetes, lires o euros, tampoc en dólars, sinò en sensibilitat i subtilesa.
Si vosté, valenciana o valencià, aquest proper estiu o en qualsevol altre perìode es decideix visitar eixe bellíssim carrer pot trobar-se sorpreses gratificants. Si entra a l’esglèsia del Carme, vora la mar lògicament, apenes un centenar de metres abans del Lungomare València vorà en un altar de l’esquerra una imatge de la Marededéu dels Desemparats, duta a la illa en el barco que pels darrers cinquanta i primers seixanta va acostar escriptors i intel·lectuals valencians a la ciutat italiana que parla la nostra llengua. Per cert, encara que no siga el moment ara i només faja esment, en eixos encontres es produiren algunes topeties que propiciarien la disbauxa lingüística que encara sufrim els valencians.
També la Madonna del Lledó, la patrona de Csatelló, està representada al Santuari de Vallverd a la campanya algueresa.
I, malgrat la forta italianització i l’àmplia presència del sard, encara escoltarà, sobre tot al port i entre mariners, unes persones que s’expresen com vosté i com jo. Amb una musicalitat més intensa potser, però un parlar en definitiva que li resultarà familiar, agradable i estimat.
Tampoc l’esglèsia de sant Francesc, amb un claustre lluminós, o el casc tradicional de la ciutat li semblaran estranys perque responen a la lògica urbanística de les ciutats de l’antiga Corona d’Aragó, sobre tot a l’edificació gòtica tan profusa allí com ací. En el carrer sant Francesc trobarà les millors botigues de corall de tota la Mediterrània –una regida per un valencià d’adopció- i uns fantàstics gelats artesanals parents directes dels torrons alacantins. I pels seus voltants els olors de la llagosta o l’alliara el conduirà, indefectiblement, a algun restaurant on la cuina algueresa, distinta de la tòpica italiana que per ací coneixem, es presenta suggestivament.
Paga la pena visitar l’Alguer. Almenys per conèixer una ciutat i una gent tan estimulant, per l’afecte i simpatia, que ens situa davant l’evidència de la germanor entre unes terres que malgrat la mar entremig tenen tantes ressemblances que ens fan creure en casa pròpia.
Paga la pena visitar l’Alguer. Almenys per conèixer el carrer més esplèndid de l’Europa meridional: el Lungomare València.
Deixa un comentari