Com vostès deuen saber el govern aragonès ha rebatejat les llengües pròpies de la regió (el català de la Franja i l’aragonès de les comarques d’Hecho i Ansó) amb els estrambòtics noms de L.A.P.A.O. (lengua aragonesa propia del area oriental) i L.A.P.A.P.Y.P. (lengua aragonesa propia del área prepirenaica y pirenaica). A més de la “burrera” que això significa crec que hi ha un perill molt greu en eixa acció.
El més antidemocràtic del món és convertir la ciència o allò que està fora de la política en objecte del capritx dels que manen. Imaginen que demà els dirigents que governen un país decideixen que l’aigua no està explicitada per la fórmula H2O; segurament no solament diríem que eixos dirigents són uns ases sinó que s’extralimitaven de les seues competències. Recordaran vostès, amables lectors, com titllàvem de dictadors alguns presidents o capitosts o “caudillos” que obligaven que els seus equips esportius favorits sempre guanyaren els respectius campionats. En definitiva, el capritx d’uns polítics, per nombrosos i votats que siguen, no és raó per interferir allò que no té a veure amb les seues obligacions públiques.
Els valencians, que tenim una llarga experiència en la discussió de noms, hem de ser molt sensibles a actituds i accions com la que la Sra. Rudi i el seu govern han perpetrat contra la nostra llengua. Evidentment ella és responsable de la gestió de la cosa pública aragonesa però no té cap competència ni títol per menysprear així una llengua.
Quan vaig tindre una certa responsabilitat en la política lingüística de la Generalitat Valenciana solíem enviar lots de llibres a quaranta centres docents de la Franja d’Aragó que ensenyaven la llengua pròpia. El material estava en valencià, evidentment, ara caldrà que em recicle i tinga que dir LAPAO. Però com tot no són desavantatges al meu curriculum podré posar que amés de certes llengües que no em son maternes parle valencià-català i LAPAO.
Deixa un comentari