Fa uns mesos celebràvem el sisé centenari del naixement de Johannes Gutenberg l’inventor d’una de les eines més transcendents per a la humanitat. Efectivament, la impremta va propiciar que els coneixements no quedaren reduits a uns espais, els cortesans i eclesiàstics, que abans monopolitzaven els ressorts de la transmissió dels sabers. La possiblitat d’imprimir fàcilment i lliurement ciència i pensament ha permés una democratització en l’accés a la cultura i la instrucció que ha conformat el món molt més que qualsevulla altra conseqüència de qualsevol altre invent humà. Són els llibres una porta que ens condueix a una formació més rica, àmplia i comprensiva però també a una fruïció que només un producte tan personal, íntim, ric, fàcil d’ús, económic, lleuger i agradable pot proporcionar. A pesar dels múltiples avanços i instruments tecnològics, sens dubte necessaris pel temps present i futur, el llibre encara presenta uns trets insustitubles i singulars que ens empenten cada dia a fullejar els volums en un acció imprescindible per assolir una plenitud cultural i humana. Qui crega que noves tecnologies i llibre són incompatibles no sols està equivocat sinò escapça el camí més directe cap a l’aconseguiment d’una societat més culta, lliure i eficaç.
I ara, com cada any en el trànsit de la primavera a la calor, els llibres eixen al carrer no com mostra efímera o reclam impacient d’una comercialització puntual. Eixen al carrer per tal de recordar-nos, una vegada més, que la seua transcendència és la nostra llibertat, la nostra facultat per a conèixer uns mons més amplis i plurals o la realitat més punyent de la nostra llar. Eixen al carrer per conduir-nos, en viatge etern, per fantasies úniques o per territoris trapitjats diàriament; per reflectir-nos en un espill realista o allargassar la nostra imatge més enllà d’un cos carnal. Com aquell Tirant, que va protagonitzar les gestes més insignes i fantàstiques del seu, i del nostre, temps però sabia apreciar la bona taula i el millor llit, els llibres ens porten imaginació i tangibilitat, somni i quotidianeïtat.
I en eixe caminar el Consell Valencià de Cultura, la màxima institució valenciana en assessorament i informació autonòmica de temes culturals, vol oferir tot el seu suport i col.laboració per aconseguir una societat més culta i lliure, més plena de llibres i lectures. Sovint s’ha dit que la valenciana és una societat que no té el mateix dinamisme cultural que l’agrícola o industrial, que la nostra capacitat mercantil és molt major que la de digestió cultural. Si així fóra el nostre seria un cos imperfecte de gran estómac i irrellevant cervell. Però creguem que no és així o almenys no deu ser així. I una bona demostració és la favorable i entusiasta acceptació d’un esdeveniment com ho és la Fira del Llibre. La Fira del Llibre és una oportunitat singular d’aconseguir la darrera novetat editorial o aquell volum permanentment actual que encara no tenim. El moment adequat, cada dia deuria ser-ho, de viure la darrera aventura de Maigret, les elucubracions gramaticals de Chomsky o la sociologia femenina de Hite. I també d’apassionar-se amb la darrera narració de Pilar Pedraza, les estructures socials i institucionals que ens proposa Rafa Ninyoles o deixar-se acomboiar pels versos tènues però profunds de J. F. Escudero. Des del Consell Valencià de Cultura pensem que eixa és la millor de les proposicions que podem dictaminar aquests dies: visquem la Fira del Llibre i gaudim dels llibres.
Deixa un comentari