Les comarques del nord castellonenc són una de les zones de tota la Península Ibèrica on la petjada del Temple hi és més evident. Des de les construccions castelleres de Peníscola, Xivert o Polpís a la divisió territorial de les distintes comandes, passant per tradicions i ritus religiosos i civils, l’empremta de Ordre Templària se’ns manifesta tan nítida que seria difícil acostar-se a la nostra història sense tindre ben presents els esdeveniments i circumstàncies d’una Ordre que ens ha configurat.
Els Cavallers Templers de Castelló no sols, en conseqüència, venen a ser un projecte de simple recordatori entre lúdic i històric sinó l’evidència que la seua activitat s’entronca amb una part important del propi ser. La voluntat de ser templer esdevé així en propòsit ferm d’endinsar-se en l’ànima de tota una societat. Sovint sense saber-ho, però amb l’hàlit sospitat de pertànyer a un grup que va més enllà d’una aparença.
Aprofundir en el nostre passat no és una acció simple d’afavorir recordatoris o gloriejar-se d’unes accions heroiques o lamentar derrotes imprevistes. També és font descobridora d’una aigua que ens ajuda a conformar-nos tal i com som. I en el cas del món del Temple veure, i beure, que aquesta terra delimitada per les serralades interiors i la mar, l’Ebre i el Millars, ha estat transcendent. Dels darrers càtars a l’esclat templari l’atmosfera, com pàtina que s’endinsa al cos, les terres i persones s’impregnen d’ una forma de ser i sentir singular.
Eixa és probablement la raó per la que una entitat com els Cavallers Templers de Castelló assoleix un prestigi no solament social sinó de referent de la pròpia història d’un territori i les seues gents. Eixa és la raó per la que celebrar una data fundacional esdevé més que un simple recordari.
Marc Antoni Adell i Cueva says
En no trobar referenciat el castell d’Ares, als vostres comentaris, vull suposar que el tal Maestre -Ares del Maestrat- no seria templer. Pot ser de Montessa?
Una salutació.
Marc