En algunes ocasions, poques però en alguna, sol aparéixer en qualsevol dels apartats culturals (literatura, música, arts plàstiques, etc….) una persona que genera una obra tan àmplia i rica que ens sembla no solament fora de les possiblitats humanes sinò que eixa persona crea ella tota sola un nou món cultural.
Valencianes i valencians hem tingut la sort que un home, des de la humilitat del sabi i la capacitat de l’intelectual, natural de Castalla ens haja ofert una de les obres cabdals de la nostra identitat lingüística i de la nostra cultura literària.
ENRIC VALOR no és únicament l’autor que ens oferí llibres per a l’aprenentatge del valencià quan la nostra llengua estava lluny, ben lluny, de les possibilitats pedagògiques i didàctiques que propicià la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. No és solament un novel.lista que ha retratat lúcidament les dècades centrals del segle XX, en la millor aproximació al món rural i urbà valencià de la pre i postguerra incivil del 36 al 39. No és solament l’animador cultural que des de les pàgines d’una revista cultural mítica dels anys seixanta, Gorg, ajuda a descobrir una consciència valenciana que l’obscurantisme havia reduït a una situació somorta.
Les gramàtiques per a l’ensenyament del valencià, sempre formulades amb la inteligència de qui sap que el probable usuari precisa un camí segur i fàcil, ompliren un buit llastimós. El seu Tríptic de Cassana és, sens dubte, la proposició novel.lística més important de tot el segle XX valencià en la nostra llengua. Com la seua tasca editorial, la més ambiciosa dels anys predemocràtics. I, a pesar de totes aquestes accions, ningú ha pogut escoltar-lo mai sentir-se autosatisfet de la seua actuació, perque Valor aspirava, ni més ni menys, a servir els ciutadans d’aquest país sense ostentacions ridícules ni grandiloqüents manifests, només des de la consciència de qui està treballant per una causa particularment important: el seu poble.
ENRIC VALOR és tot això i molt més. Però sobre tot és l’escriptor, el gran i magnífic escriptor, que des de la fantasia, l’imaginari i la tradició de la seua comarca ens ha regalat una sèrie de narracions populars que són exponent d’una manera de ser i sentir el món i fonament d’una literatura. Les rondalles que Valor, a partir dels records i contes de la gent de les comarques del nord alacantí, ha recuperat i reformulat per a tots i totes són una excel.lent mostra d’un quefer literari ric i exultant però també demostració d’un sentiment que sap arribar a la universalitat des del més íntim i particular. Si a les universitats alemanyes o anglosaxones l’obra del nostre autor s’estudia com model emblemàtic de la rondallística europea no es degut a un suposat cosmopolitisme barat i superficial sinò a la vigència que els sentiments i vivències autèntiques tenen siga el que siga el seu orige. I des del més genuí de Castalla o Vinaròs, d’Elx o Alzira, pot engendrar-se una proposta artística amb gran valor universal.
ENRIC VALOR ens ha assenyalat que l’estima, i dignificació, d’una llengua i unes proposicions culturals pròpies ens engrandeix-se’n personalment i col.lectivament. Es hora, per tant, que l’exemple de Valor el seguim valencianes i valencians remarcant la transcendència de la seua obra i donant-la a conèixer per tal que siga model i suport per a tots aquells que s’estimen aquesta terra més enllà de discusions estèrils i baralles caïnites.
Deixa un comentari