Poblet, el monestir de Poblet, és probablement un dels espais més simbòlics, tant civilment com religiosament, d’Europa. La història dels valencians no es pot escriure sense fer referència contínua al protagonisme del monestir. Allí està soterrat el rei fundador del Regne de València, Jaume I. El model d’algunes construccions valencianes, per exemple les Torres dels Serrans, estan fetes a imitació de l’entrada pobletana. L’Abat de Poblet era un dels representants més rellevant del “braç eclesiàstic” a les Corts Valencianes històriques. Les possessions de Poblet al territori valencià, per parlar-ne només de l’espai que a nosaltres més interessa, eren tan abundants i importants com transcendent era la posició social que des del monestir es propiciara.
Però pels alzirenys i alzirenyes, Poblet, és potser més referent que per la resta. Quan s’accedís al monestir, abans de la darrera corba de la carretera que dóna accés al recinte monàstic, podem contemplar una font amb un relleu escultòric: és la Font de Sant Bernat. Efectivament, el patró d’Alzira no solament va viure la seua etapa monacal ací: el seu record és constant i la seua vida està tan íntimament lligada al cenobi que no es pot deslliurar l’un de l’altre. Sant Bernat i Poblet apareixen units a totes les monografies i, molt sovint, a la pròpia iconografia del nostre patró.
A Poblet no solament hi ha una rica vida monacal sinó també una activitat religiosa i cultural rellevant. Com deia abans, és un referent. Per això són moltes les intervencions artístiques, congressos, seminaris, etc…. que tenen per espai el monestir. I d’entre eixes accions, i d’entre els col.lectius intervinents caldria remarcar el protagonisme de la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet . Una entitat en la que els seglars intenten reviure l’hàlit i esperit cistercenc.
Tot els anys, aproximadament a principis de juliol, es celebra una assemblea general en la que es lliura, per part de l’abat, el llibre de la Regla de Sant Benet i la Medalla de la Germandat als nous germans. Actes propis d’una assemblea (intervenció de president i tresorer, salutació abacial, missa, ….) i una conferència sobre temes d’actualitat i d’interés social, cultural o religiós, donen pas a la convivència entre els germans que pot ser no s’han vist en tot un any, o més. Un dinar de germanor i una interpretació de música clàssica tanquen normalment la trobada anual.
Evidentment la Germandat no és solament una reunió anual, sinó l’ intent de viure diàriament l’esperit que, des de l’Edat Mitjana, sant Benet va introduir en benefici de la humanitat. Però la trobada cada any en Poblet és una mena d’aire pur i fresc que ens permet recuperar el imprescindible pòsit per encarar el dia a dia eficaçment. Per això, el compromís amb Poblet i el que significa és fonamental per comprendre la Germandat.
Cridava l’atenció que una ciutat com Alzira, amb tants lligams amb el monestir pobletà, no tingués cap membre en la Germandat. Però l’any passat dos alzirenys preocupats i estudiosos de la història i cultura de la seua ciutat, Aureliano Lairón i Bernat Montagut, van ingressar i formen junt a molts altres valencians un grup ferm i molt dinàmic. I enguany tres nous alzirenys convertiran la nostra ciutat en espai rellevant per la quantitat i rellevància dels germans.
Segur que sant Bernat, des de la seua font de Poblet o des dels casalicis d’Alzira, esdevindrà unió més sòlida per tal que el monestir i la ciutat continuen engrandint-se en benefici de les persones, de la bondat i de la plenitud humana.
Deixa un comentari