Sé que la majoria de les persones, quan reben un homenatge, són propenses a demanar excuses i a dir que no s’ho mereixen. Sincerament, no tinc ni idea de si m’ho mereix o no (això en tot cas caldrien dir-ho els organitzadors), però sí els puc assegurar que tinc una gran satisfacció i els agraeix enormement que em donen un tractament tan afectiu.
La meua relació amb les universitats valencianes és una d’aquelles qüestions que poden semblar singulars. No vaig tenir una formació acadèmica reglada, institucional, la meua educació va estar dirigida i efectuada a casa, per la pròpia família, però els principis que em van inculcar, i que posteriorment jo vaig intentar infondre als meus alumnes del Conservatori, són aquells que la universitat té com elements bàsics del seu quefer: estima pel saber, per la investigació, formant persones amb capacitat de servei per a la societat.
Les medalles d’Or de les universitats de València i Jaume I de Castelló, la dedicació de la Sala de Concerts a La Nau, les mil i una consideracions que he rebut de les nostres universitats han estat la millor certificació acadèmica demostrativa que la meua vida i obra han servit per aquells objectius que m’agermanen amb el món universitari. Avui, a unes activitats com les que es fan a Gandia, heu tingut la deferència de tornar a homenatjar-me. Permeteu-me que amb la mateixa satisfacció que em produeix el rebre l’honor vos encoratge a lluitar pels principis que han de fer el nostre país i la nostra universitat, dia a dia, més gran, lliure i solidària.
Moltíssimes gràcies per tot.
Deixa un comentari