Laure López és una jove universitària francesa, filla d’alberiqueny, que ha dedicat els darrers temps a investigar sobre la realitat política i cultural valenciana de la dècada de 1930. Des d’Alberic, on ha passat algunes setmanes, o des d’Alacant, on ha residit el curs passat, ha enllestit una sèrie de treballs i investigacions que l’han portat a formalitzar un dels estudis més interessants que últimament s’han fet sobre la consciència valenciana de la ciutat d’Alacant i els seus voltants.
Efectivament, Alicante face au valencianisme des années 1930 (Aspects politiques et culturels 1930-1936), que així es denomina el llibre, és una aproximació rigorosa i àmplia sobre l’acceptació i/o rebuig dels principis identitaris valencianistes, tant culturals com polítics, en les comarques alacantines i, especialment, en la ciutat d’Alacant.
Una introducció històrica i una aproximació als arrels del problema permet a aquells que tenen un coneixement superficial, o no en tenen cap, una immersió en la cultura valenciana, i concretament en l’alacantina, ben eficient i profitosa. Però, Laure Lòpez no solament es queda en l’epidermis del tema sinò que ens endinsa, com probablement no s’ha fet mai, en les causes i raons que ha permés que molts intel.lectuals en parlar de la conscienciació valenciana de les terres del sud encunyaren el tòpic d’Alacant a part. Distingeix, molt clarament, entre la ciutat d’Alacant i les altres zones de la província (la de parla castellana i la valencianoparlant) cosa que possibilita una interpretació, no solament en clau històrica sinò actual, del comportament sociocultural de pobles o comarques com Alcoi, la Marina o Elx, tan divergents del que apreciem a la capital provincial.
El protagonisme de personatges clau en la cultura valenciana del segle XX, com Enric Valor, o de activitats i projectes esperançadors, con la publicació El tio Cuc, son un bon exemple de, a pesar de la indiferència que sovint des de València es contempla la identitat d’Alacant, la modesta però clara efervescència cultural d’aquelles terres.
Ens crida l’atenció, sobre tot, l’apassionament que l’autora manifesta pel seu treball. Un treball que correspon a la memoire de Maîtrise d’història contemporània de la Universitat de Provence Aix-Marseille I. Un apassionament que es manifesta no solament en la immersió als llibres o documentació corresponent sinò també en la recerca a varios professors i intel.lectuals valencians sobre la seua concepció del problema.
Probablement tinga molt a veure en eixa actitud l’orige familiar de Laure que, d’alguna manera, facilita el que qualsevol tema valencià no li siga estrany i, en canvi, sí estimat. Però eixe apassionament no obscureix, ni de bon tros, la rigorositat i intensitat del treball universitari, tot el contrari: possibilita considerar l’esforç i treball com una qüestió essencial i estimulant (cosa que per desgràcia no és massa habitual en exercicis universitaris d’aquelles dimensions).
Espere que la tasca de Laure López siga exemple per tants i tants altres universitaris europeus (valencians inclossos, evidentment) que cal que propicien el coneixement històric, social o cultural de països que no són el propi, per aconseguir que cada espai d’Europa ens siga tan familiar i conegut com el més pròxim. Com també espere que no passe massa temps abans que una editorial valenciana (institucional o privada) publique en el nostre país un llibre tan transcendent per al coneixement d’un etapa (els anys trenta del segle passat) en un territori (l’alacantí) d’una problemàtica essencial (la identitat valenciana).
Deixa un comentari