El 8 de setembre, conegut oficialment com el de la festivitat del Natalici de la Verge Maria, és popularment celebrat com el de les Marededéus Trobades al territori valencià.
A Algemesí danses i misteris en processó ofereixen un repertori singular que lliga tradició, identitat, religiositat i festa. Coneguda com “La Muixeranga”, per ser este un dels balls processional més representatius i també acceptat con senyal d’identitat dels valencians, la festa de la Marededéu de la Salut d’Algemesí és una d’aquelles celebracions a la que cada any vols anar i a la que cal qualificar com inoblidables.
1) Les Marededéus Trobades o Negres
La Nativitat de Maria és una de les festivitats litúrgiques que tant l’esglèsia catòlica com l’ortodoxa consideren rellevant. L’ortodoxa especialment ja que la situa entre les dotze celebracions més importants del calendari litúrgic.
Dada la influència bizantina en les actuals terres valencianes (només caldria fer esment del regne bizantí de Tedmir al nostre sud) no és estrany que en la nostra Comunitat esta celebració tinga un relleu superior al d’altres territoris peninsulars i/o europeus. També l’advocació de la Marededéu Dormida o Marededéu Gitadeta, una altra influència bizantina, està més present ací que en altres regions per eixa mateixa influència 1.
Amb la conquesta cristiana de Jaume I apareixen imatges guardades o enterrades per les primitives comunitats cristianes (en ocasions ens trobarem amb talles precristianes, cas de la Verge del Lledó) davant el perill religiós que significava el domini musulmà. Estes imatges seran conegudes com Marededéus Trobades. També Negres o Morenetes per la pàtina d’anys de soterrament, encara que algunes restauracions profundes i rigoroses ens han permès comprovar els autèntics colors primitius que són distints al negre (singularment podem apreciar-ho en la renovada Verge de l’Oreto de l’Alcúdia).
El major nombre de celebracions del grup d’imatges trobades es data el 8 de Setembre, a pesar que en aquells casos en els que la data de trobament és coneguda fefaentment serà eixe dia, el de la trobada, el festiu. Eixa es la raó per la qual la Verge de Lledó a Castelló, la del Sofratge a Benidorm, la Vinguda de la Marededéu a Elx, la Marededéu d’Aigües Vives a Carcaixent o la del Lluch a Alzira, entre alguna altra, es festegen en dies distints al vuitè setembrí.
Però tal com diem, serà eixe dia quan multituds de poblacions celebraran la festivitat mariana. Dos exemples rellevants del dia marià per execel·lència els podem veure a Sorita del Maestrat, amb la lluita del dimoni i l’àngel a la Marededéu de la Balma, i la de l’Oreto a l’Alcúdia. Aquesta darrera amb característiques semblants, en el repertori dansarí, a la d’Algemesí.
2) Algemesí i la seua festa
Les Riberes del Xúquer, especialment la Ribera Alta que no te costa i conseqüentment manca de turisme de sol i platja, és una comarca oblidada pels visitants, pels forasters però lamentablement també pels estiuejants valencians. Poblacions amb un patrimoni considerable: Alzira, l’Alcúdia, Alginet, Carcaixent, Alberic,…. i uns paisatges diversos i singulars: Guadassuar, Antella, Vva. de Castellón, la Pobla Llarga, Massalavés,….. reben a penes uns quants viatgers al llarg de l’any. Només les urbanitzacions majoritàriament habitades per veïns de la ciutat de València o estrangers, a més d’uns quants autòctons, presenten una aportació ressenyable a les economies locals en l’apartat turístic.
Les festes però són un atractiu reclam, sobre tot a nivell comarcal, que perme’t la presència destacada de forasters: l’Encissam del Diumenge de Rams a Alberic, la Setmana Santa d’Alzira, les manifestacions esportives del COTIF a l’Alcúdia, la festivitat d’Aigües Vives a Carcaixent, el Porrat de S. Vicent o les danses a Guadassuar,….són dates que tots els riberencs tenen subratllades al calendari.
I d’entre totes la processó de la Marededéu de la Salut d’Algemesí serà de les més significatives i esperades.
A l’Antevespra la cercavila i la Nit del Retorn, que tanca el novenari més concorregut que hom puga imaginar-se, assenyalen l’inici de la festa. El Cant de Vespres, les Lloances a la Marededéu i la Processó de les Promeses són els actes més destacats de la Vespra.
Arribem al dia gran, al dia de Marededéu, el 8 de setembre. Els balcons i finestres ornamentats amb els millors llençols i teles brodades. Les cases plenes de dolços i llepolies pels convidants i residents. A les portes cadires esperant el pas processional. La Processó del Matí, de la placeta de la Capella a la Plaça Major, és un tast del que podrem contemplar al vespre. Els muixeranguers fent ostentació de la seua habilitat, els xiquets dels Misteris narrant a tot aquell que els ho demane la seua història bíblica. Els carrers plens de gom a gom i la presència de venedors de qualsevol mena d’atifell o menjar pels carrers.
La Processó General o de Volta General és la culminació. Abans de la processó pròpiament litúrgica els xiquets i xiquetes dels Misteris van la seua actuació. Són narracions en valencià sobre fets sagrats. El Misteri de la Temptació d’Adam i Eva, el d’Abraham i Isaac, el del Martiri de Sta. Bàrbara, el del Martiri de sant Bernat i les Germanetes (que els visitants alzirenys sempre sol·liciten) i el de la Marededéu de la Salut o dels Capellans. Amb una ingenuïtat deliciosa els menuts reciten afanyosament, i sovint veloç, els fets als quals fa referència el seu Misteri. Si el visitant és persona de be lliurarà una gratificació als xiquets que se n’aniran satisfets del seu èxit més que no del do.
Quan ja els xiquets dels Misteris han passat amb les seues històries apareixen els balls. El primer la Muixeranga.
La Muixeranga més que una dansa és una sèrie d’habilitats per aixecar torres humanes d’indubtable intencionalitat plàstica. Segons els estudiosos del tema, la Muixeranga és l’orige i fonament dels actuals castells que es basteixen a Catalunya i altres indrets. Segurament és així perquè en algunes comarques catalanes el nom tradicional d’eixos castells era el de Ball dels Valencians. També de lèxic puix que algunes colles i accions castelleres porten denominació típicament valenciana (per exemple, els Xiquets de Valls).
Tradicionalment reservat a homes actualment també participen xiques.
Però probablement allò que més ressò ha tingut siga la música que acompanya l’exercici muixeranguer. La música de la Muixeranga ha esdevingut referent d’identitat valenciana i, lògicament, d’Algemesí. També la plàstica, ja que la imatge dels vestits llistats de roig, blanc, verd o blau i la pila de muixeranguers s’ha tornat icona local, fins al punt que a l’entrada de la població un monument així ho certifica i el propi ajuntament ho corrobora lliurant-ho, en mida reduïda evidentment, com record oficial.
Després de la Muixeranga seran els Bastonets el grup que desfilarà. Aquesta dansa, ben coneguda al nord valencià (la Todolella, Peníscola, …), té la força i virilitat de les antigues danses guerreres en les que espases o bastons i planxes o escuts topen constantment i rítmica en un exercici d’habilitat singular.
La Carxofa és el següent. És un ball prou estès, en múltiples variants, pel territori valencià. En alguns llocs ha restat només com quadre estàtic o més o menys teatral mentre que a Algemesí conserva la seua ingenuïtat i gracilitat. Són xiquets i xiquetes de vestuari blanc els protagonistes.
Els Arquets, dansa derivada de la Carxofa, desfilarà posteriorment.
Un ball típic del segle XIX i que també el podrem contemplar al llarg de tot el territori valencià i encara en processons semblants (per exemple, en la de la Marededéu de l’Oreto a l’Alcúdia) és el de les Pastoretes.
Com també el Bolero o Llauradores. El més recent dels que precedeixen la processó, les primeres manifestacions del qual són de principi del segle XX.
3) La Processó de la Marededéu de la Salut
A pesar que cal incloure, des de l’òptica de l’espectador, com part de la festa processional tot l’esmentat abans (miracles, Muixeranga i demés balls), la Processó, com ho és de rigor, comença amb la Creu Major portada per l’eclesiàstic corresponent acompanyat dels escolanets. Aquí s’inicia la part religiosa, central. Però això no vol dir que no s’hagen introduït elements laics. I el principal seran els Tornejants.
Els Tornejants és la dansa més representativa, junt a la Muixeranga, de la celebració. Sis dansadors, un mestre, un patge i botargues són els protagonistes. Especialment els balladors, abillats amb una vestimenta amb trets barrocs que recorden els genets antics amb un casc de tela amb cimera de flors i l’anagrama de Marededéu, i una careta de fil d’aram. Unes varetes finíssimes i que oscil·len en llençar-les a l’aire són la seua única i pacífica arma, que en cas de caure’ls al terra serà recollida per les botargues ja que el Tornejant, com cavaller, no pot ajupir-se.
En faran ús, llançaran la vareta, al ritme d’una música antiquíssima els tocs de la qual seran solament uns cops de timbal.
El Guió de la Marededéu, i una representació simbòlica de xiquets i xiquetes simbolitzant alguns sants, donen pas als personatges bíblics de l’Antic Testament. Este apartat és semblant al dels personatges que podem contemplar en la processó del Corpus de València o en el de Morella. Noè (l’Agüelo del Colomet), Abraham, Jacob, els caps de les tribus d’Israel o Blancs 2. Els Cabdills d’Israel (Moisés i Josué), el xanglot de raïm, els Sacerdots (Aaró, levites), el Canelobre de Set Braços, l’Arca de l’Aliança, els Profetes (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel), Samuel, Saül, Jessé, David, Salomó, Matrones i Heruïnes d’Israel,………… En definitiva com als Corpus esmentats tota la suposada referència original de la vinguda de Jesús.
També del Nou Testament: els Apòstols, els Evangelistes,…..I després vindran els sants patrons. Els festers, l’anda de la Marededéu i les autoritats religioses i civils clouran la processó amb la banda música al darrere.
Un moment especialment interessant en esta celebració serà l’entrada de la imatge de la Verge a l’esglèsia parroquial. A la sonora interpretació musical s’unirà l’homenatge de tots els participants. Els tornejants llançaran les seues varetes a l’aire, els muixeranguers elevaran les seues torres, la resta dels dansadors i, encara, el públic assistent també es fondran en una mena de catarsi col·lectiva que no és sinó el vitol entusiasta d’un poble per les seues arrels.
4) Final
La Processó de la Marededéu de la Salut d’Algemesí, Be d’Interés Cultural Immaterial valencià, és una de les manifestacions populars que està entre les candidates a ser declarada un dia Patrimoni Mundial per la UNESCO. Sens dubte una declaració mundial d’eixes característiques li donarà un reconeixement i divulgació important, però amb o sense declaració una celebració com esta es mereixedora del coneixement de tots els ciutadans i ciutadanes de la Comunitat. Més enllà de la significació, important significació, religiosa la Processó reunix una quantitat considerable de del més i millor de la tradició social i festiva valenciana. De les arrels que ens han configurat tal i com som.
Si la música de la Muixeranga ens fica els pèls de punta, si la narració dels xiquets dels Misteris ens fa recuperar memòria, si les danses dels Bastonets o la Carxofa ens recorda que de Vinaròs a Oriola hi han molt més nexes que la estricta demarcació administrativa, si l’esclat final actua com catarsi depuradora, caldrà considerar que esdeveniments com est no solament pot ser una agradable i atractiva forma de visita a una població única sinó la imprescindible manera d’endinsar-se en una commemoració que ens ompli personalment i col·lectivament.
Notes:
- El Misteri d’Elx, la primera de les declaracions com Patrimoni de la Humanitat Immaterial de la UNESCO, és sobre tot la celebració de la dormició de Maria i la glòria posterior. ↩
- Joan Antoni Domingo, segurament l’estudiós més destacat actualment de la Processó, ens diu que la denominació de Blancs es deu a la reproducció del vestuari amb el color de l’algeps de les figures existents a l’església de sant Joan del Mercat de València. ↩
Deixa un comentari