Eixa és la raó per la que els pobles sempre han buscat en escuts o banderes el sentiment que conjuminava els ciutadans. Un escut o una bandera era, és, molt més que un estandart darerre del qual amuntegar-se. Era i és un símbol que representa el sentiment de pertànyer a un determinat grup social, a una determinada ciutat o país, per això posar-se al seu darrere significa molt més que un amuntegament orfe. Sense caure en un sentimentalisme malaltís (cosa habitual en aquells que es proclamen “patriotes” per sobre tots, però que quan estan afectats els seus interessos materials són els primers a renunciar de la pàtria) cal dir però que el símbol es converteix en una sensibilitat col·lectiva que ens ajuda a saber l’orige i la identitat i procurar la solidaritat entre iguals i veïns.
Tradicionalment a l’Estat Espanyol, i concretament al País Valencià, totes les poblacions tenen un escut que els singularitza. En 1869 s’encomana als regidors municipals que crearen el seu, si no el tenien ja d’abans. Els escuts municipals anteriors a eixa data són els que en llenguatge heràldic s’anomenen d’immemorial. A partir d’eixe any els pobles que no en tenien d’immemorial començaren a usar algun model que consideraven apropiat o usaven l’escut nacional (en ocasions també el judicial de la zona), però serà ja en ple segle XX quan s’inicia un procés d’adequació històrica dels emblemes municipals.
Amb la democràcia i el procés autonòmic moltes viles i ciutats demanaren l’aprovació d’unes senyes (escut i/o bandera) a l’autoritat corresponent, que en aquest cas correspon a la Generalitat Valenciana. Això és el que ha fet Castelló de Rugat, i cal dir que ho ha fet molt adequadament.
Perque els escuts contenen elements representatius de la història o de la nomenclatura del poble. En aquest darrer cas, quan l’emblema conté una figura que es tradueix per una paraula propera a la que defineix la població, es diu que estem davant un “escut parlant”. Per exemple, una població que s’anomene Castelló i que a l’escut trobem un castell. Que és el cas de la nostra vila. O una població que es diu La Font i a l’escut tenim eixa imatge.
Però a més, en el nostre cas, tenim també un quarter (es diuen quarters a les parts en que es divideix un escut) que fa referència a la pròpia història. Castelló de Rugat, com població de senyoriu, ha estat sota el domini de diverses famílies nobles valencianes (els Borja, per exemple) però, sens dubte, la gran família ostentadora de la jurisdicció de la vila ha estat la dels Bellvís, per això a l’emblema municipal s’inclouen els pals que representen a eixa aristocràtica casa.
En definitiva, un poble te vàries vessants en la seua configuració: una física, en la que cal inserir cases particulars, edificis públics o privats, fàbriques, escoles, camps, etc.; i una altra sociològica, en la que incloem les persones. Ës a aquesta darrera, a la humana, a la que els elements immaterials li donen una dimensió i originalitat pròpia. I entre eixos elements immaterials un dels que major valor simbòlic li concedim és el que ens representa: una advocació, una bandera, una idea, etc.
L’escut d’una població, l’escut de Castelló de Rugat, va més enllà d’una marca administrativa o d’un signe unicament distintiu. L’escut és és el símbol en el que ens veiem representants i el que d’alguna manera retrata la nostra forma de ser i sentir-se membres d’una comunitat singular. I en aquest cas podem sentir-se especialment satisfets perque eixe símbol l’hem creat ara, a partir de la potestad municipal i les competències autonòmiques, originant un element cabdal de la representativitat de la nostra població. Un element que serà història, ja ho és, i en el que totes les ciutadanes i tots els ciutadans del poble ens veuran identificats.
Deixa un comentari