Sovint em pregunten per la transcendència de l’obra musical (en ocasions també pictòrica) de Matilde Salvador dins la música valenciana del segle XX. Molts dels interrogants s’ho plantegen perquè han sentit dir que fou la primera dona que estrenà una òpera al Liceu de Barcelona i la primera compositora de peces operístiques al País Valencià.
Efectivament, Matilde, és una fita cabdal del món operístic valencià. Obres com La Filla del Rei Barbut o Vinatea han esdevingut cites obligades en parlar-ne d’eixa vessant musical. I no és casualitat que això siga així. Matilde sempre deia que la veu humana era l’instrument més perfecte i, com a conseqüència, tot allò que es creara per a ser cantat tenia per ella un atractiu especial. Eixa és la causa fonamental que les seues cantates, cançons, òperes, epitalamis, etc…. estiguen tan presents i abundosament en la producció. I també eixa és la raó per la qual la poesia en la nostra llengua, o la poesia feta per dones en altres llengües, fóra el camp del que es servira habitualment.
No pot entendre’s per tant la música valenciana del XX, especialment la coral, sense acostar-se a la figura de la nostra compositora.
Matilde Salvador va nàixer a Castelló de la Plana en març de 1918. La seua era una família coneguda en els ambients artístics de la Plana: una tia pianista, el pare fundador de la Filharmònica de Castelló i del Conservatori de la ciutat, la mare una entusiasta aficionada a la pintura i deixebla de Vicent Castell,……. Probablement eixe ambient propiciaria la seua dedicació professional i, també, la de la seua germana Josefina que fou una destacada violinista i directora del Conservatori d’Alacant.
Amb a penes quinze anys, en 1933, estrena Com és la lluna, la seua primera obra que d’alguna manera defineix el que seran els principis de la seua producció: veu humana musicada a partir de poemaris en la llengua pròpia. En 1936, El Consell de Cultura de València li atorga el seu premi per Tres cançons valencianes. Des d’eixe instant fins la seua mort, el passat 2007, Matilde produirà una obra extensa, ocasionalment amb orquestracions del seu marit Vicent Asencio que a més de gran compositor serà el company i el recolzament professional i personal més important de la seua vida.
En 1943 estrena l’òpera amb titelles La Filla del Rei Barbut que es convertirà en l’eix recuperador de la música valenciana de la postguerra a més de presència destacada d’una dona en el panorama musical espanyol i internacional. El Betlem de la Pigà, Les hores (sobre textos de Salvador Espriu), Els asfòdels (poemes de Rafael Caria), La Marxa de la Ciutat (marxa oficial de Castelló), El segoviano esquivo (ballet per al ballarí Antonio), Cant a la terra nativa (text de Miquel Duran de València) són només alguns dels centenars treballs que va composar. Cançons amb versos de Fuster, Casp, Bernat Artola, Huguet, Alfonsina Storni, Miquel Peris,….. seran una constant en la seua producció en la que sempre podrà albirar-se l’interés per la llengua i cultura del seu poble (són moltes les ciutat i pobles valencians que tenen alguna peça dedicada per Matilde, alguns de la nostra comarca La Ribera).
En definitiva, Matilde Salvador és un pilar musical valencià (també podríem parlar-ne de la seua pintura naïf sobre vidre, ben atractiva) que excedeix la simple consideració de compositora per convertir-se en referent de la cultura d’una comunitat i exemple del protagonisme i dinamisme d’una dona al segle XX, sovint lluitant contra els prejudicis d’una societat panxacontenta i acrítica a més de masclista. Matilde va tindre que barallar-se amb moltes prevencions, sobre tot per la seua condició de dona (l’estrena de La Filla del Rei Barbut es realitzà a pesar de tots els entrebancs lingüístics i per ser d’una dona compositora i jove que hi van posar les autoritats centrals). Tota la seua existència va ser una continua demostració de responsabilitat vers una cultura, un poble i una expressió artística, la música.
Per tot això cal fruir amb l’obra però també recordar constantment la figura d’una persona irrepetible i modèlica.
Deixa un comentari