Acabe de llegir que el ministre espanyol d’Hisenda, D. Cristóbal Montoro, ha dit que els fallers no deuen queixar-se de les inspeccions tributàries a les falles perquè pagar al fisc és obligació de tots els ciutadans.
Anem per parts. L’obligació ningú no la discutix però el que no és de rebut ni de sentit comú és posar a la porta de cada casal un inspector furgant totes les factures i paperassa en el moment més intens de la festa. Sobre tot quan ens diuen que per mirar els comptes de les empreses i fortunes més importants (en nom i euros) de tot l’estat només hi ha divuit inspectors. Sembla que ens convé més ser empresa gran que faller humil.
¿Temia el senyor ministre que amb el foc de la falla es cremaren les factures?. Desgraciadament les aportacions dels propis fallers i el que aconseguixen amb la venda de loteries són fàcils de trobar documentades als casals. Però el que importa és l’actitud prepotent i desmesurada del senyor ministre, i sobre tot el que els destinataris d’eixa actitud siguen els valencians en data tan assenyalada. Perquè anem a vore: ¿S’hauria atrevit la hisenda espanyola enviar inspectors a Barcelona en plena festa de Mercé o als balls i berbenes madrilenyes de sant Isidre o en plenes carreres de sant Fermí a Pamplona?. ¿Encara el centralisme considera que els valencians som muelles com ens batejà el Conde Duque de Olivares?.
El comportament pacífic dels valencians no vol dir que estiguem disposat a aguantar tot el que els demés vullguen. Ens repartixen menys diners per capita dels pressuposts estatals que a cap altra autonomia, ens acusen de ser quasi els responsables directes de la fallida de la banca quan hem estat els més afectats, les nostres propostes (Corredor Mediterrani, aigua, …..) semblen estar en segon lloc respecte de les d’altres (a pesar que tant socialment com econòmicament es consideren més positives).
Si el senyor ministre volia enfrontar-se als valencians ha sabut fer-ho perfectament. El problema que se li planteja ara és si els valencians no estarem ja farts de tant de menyspreu i poca consideració.
Deixa un comentari