Un homenatge a un bon amic, Delfí Colomé, em va permetre conèixer personalment Pepita Cervera, també a la seua filla Teresina. Eixa mena de trinitat musical propicià que un neòfit en qualsevol mena d’harmonia recobrés un espai vital i familiar al qual li havia donat l’espatlla. Efectivament, fill i germà de músics (qui no té un músic a la seua família al País Valencià?)la cultura musical no era la meua preferència però Delfí va iniciar-me en el gust per la dansa, també per les darreres corrents musicals, i mare i filla mestrejaren blanques, rodones, fuses i semifuses en qui des dels seus temps d’estudis a Tortosa no havia gosat posar les mans sobre un piano.
Però les pràctiques docents que hom ha pogut exercir li fa valorar l’afecte i benvolença en l’ensenyament com element eficient d’unió entre mestre i alumne. Pepita no solament ha estat una gran mestra, una musicòloga, una concertista rellevant, sobre tot (diria especialment) ha estat una amant de la música que ha sabut lligar-la estretament amb l’amistat dels qui l’envoltaven.
La pedagogia, a més de l’estricta capacitat i saber transmetre-la, precisa d’una relació singular entre mestra i alumne. No és suficient la direcció rigorosa ni un coneixement gran, la disponibilitat absoluta i l’estima per l’ensenyat i pel deixeble són referents imprescindibles en tota bona formació, però en l’educació musical encara més. Una nota, un compàs, un so exigeixen més humanitat, més afecte, que la freda aptitud per executar correctament una partitura. Pepita ho sabia molt be, i el que sovint els seus vius ulls manifestaren arravataments, davant un malendreç, no era sinó expressió d’amor per l’art més intens i ple.
Els filòsofs, els estudiosos dels comportaments humans, diuen que la música és amb la poesia la forma de comunicació artística més elevada i pura. També la més immaterial, la que més exigeix al fautor i a l’oient participació activa. Només des de l’adhesió a allò estimat pot bastir-s’hi una participació així. Pepita havia copsat la pedra filosofal que permetia a deixebles i amics eixa experiència. Per tot això, avui, en el recordatori d’uns fulls de la seua vida i tasca recordem una dona singular que creà una escola igualment insigne però que sobre tot ens va permetre ser més humans en ensenyar-nos el camí de la comprensió d’una harmonia per viure.
Deixa un comentari