L’any 2012 es celebrarà el Bicentenari d’un dels esdeveniments cabdals de la història d’Espanya de tots els temps. Dos-cents anys des que a Cadis s’aprovà la Constitució que permeté entrar en la edat contemporània i en els esquemes democràtics Espanya. “La Pepa”, com es coneguda popularment la Constitució de Cadis per ratificar-se el dia 19 de març, és la porta d’entrada d’Espanya als temps moderns i a l’entronització de les llibertats individuals i col·lectives dels ciutadans.
En les discussions i propostes de redacció d’eixes Corts un dels noms de població que va aparèixer, en no poques ocasions, és el d’ALBERIC.
La raó per la que Alberic està citat a les actes de les Corts de Cadis deriva del protagonisme d’un alberiqueny que va tindre un paper rellevant en eixes Corts: ANTONIO LLORET.
Antonio Lloret (Alberic 1754-1820) fou un advocat que junt al seu germà Simeón va defensar els drets del seu poble contra el Senyoriu que ostentava la Casa Ducal del Infantado. Advocats il.lustres, com Wenceslao de Argumosa, el van precedir en la pretensió popular de deslligar-se del control senyorial, però seria Lloret qui a les Corts de Cadis va aconseguir que finalitzara la situació de dependència del seu, i altres,poble. Ponent del grup que estudiaria l’acabament dels drets senyorials sobre els pobles, constantment mencionava els beneficis que per als senyors nobles significava la imposició sobre els viles i llocs que posseïen. El professor Tierno Galván en la seua edició de les actes de les Corts de Cadis reprodueix les paraules de Lloret quan dirigint-se als diputats americans els pregunta si hi ha alguna mina al Perú que proporcione tantes rendes al seu propietari com Alberic al Duc del Infantado.
Diversos estudiosos (Manuel Ardit, Jesús Huguet, Germán Ramírez Aledon,…) han remarcat el paper transcendent del nostre il·lustre paisà en la defensa dels drets dels seus veïns però també de totes les ciutats i viles que depenien dels arcaics senyorius. El propi Ajuntament d’Alberic, encara en el segle XIX, va col·locar una placa al Saló de Plens en recordatori perpetu per la tasca dels germans Lloret (placa desapareguda però que caldria recuperar encara que fora per una substituta).
Proposició:
D’acord amb les competències municipals i de la possibilitat de remarcar una efemèride històrica, dins de l’àmbit geogràfic propi, el Ple de l’Ajuntament d’Alberic aprova la declaració de l’any 2012 com ANY D’ANTONIO LLORET.
Com a conseqüència de la declaració l’Ajuntament convidarà a les institucions i entitats locals a sumar-se a l’ANY ANTONIO LLORET, col·laborant junt al consistori en tot allò que siga possible en benefici de la formació i cultura local. Igualment per iniciativa pròpia procurarà, l’Ajuntament, realitzar diversos actes culturals, escolars i lúdics per tal que la població recupere la memòria d’un dels seus ciutadans històricament més rellevants.
Alberic, novembre de 2011.
Deixa un comentari