Darrerament s’ha encetat una certa polèmica sobre les tradicionals celebracions religioses i la condició profana que sembla estan prenent actualment. No vaig a entrar evidentment en consideracions teològiques ni avaluacions laïques al respecte, però si m’agradaria incidir en els valors socials i humanístics d’algunes d’aquestes festes. Perque sense la presència humana difícilment pot tindre consideració religiosa un fet, ja que religió i persona van unides (a pesar que sovint una determinada religió no es fonamente exclusivament o principalment en l’humanisme).
La presència de valors socials, humans, en aquest tipus d’accions no solament refermen per tant la vessant sociològica de la celebració sinó també l’específica de ritus espiritual. La unió entre persones en un acte d’eixes característiques esdevé possiblement, o pot esdevenir, una comunió amb el germà i veí, amb l’home o dona que tens al costat. Per tot això quan es critica sovint des de posicions dogmàtiques certes pràctiques pretesament laiques, i encara profanes, caldria anar amb una certa mesura per tal de no confondre, o menysvalorar, els valors i sentiments que una visió estreta pot tergiversar.
La Setmana Santa Marinera, sens dubte una de les celebracions emblemàtiques del cicle religiós de la Mort i Passió valencià, ha estat contemplada en ocasions només des de l’òptica festiva o simplement lúdica. Greu error. Es tota una comunitat la que, seguint el principi bíblic d’igualtat als ulls de Déu, s’uneix per manifestar explícitament la sensibilitat i sentiment derivats d’un fet cabdal del cristianisme. És tota una població la que pretén exposar amb l’esforç de moltes setmanes i mesos la seua creença en un esdeveniment històric però també espiritual. Es tota una agrupació de gents que vol remarcar externament però també íntimament un passatge que creu li ajuda a superar-se personalment i col·lectivament.
Amb la Setmana Santa Marinera la identitat d’unes gents es manifesta amb un fervor que conjuga fé i quefer diari, que es tant com dir esperit i cos. Una identitat plena de contrasts però profunda com les arrels més endinsades.
En definitiva, la Setmana Santa Marinera és una valuosissima mostra del comportament humà quan lliga fervor i valors socials.
Deixa un comentari