Us imagineu un món sense llibres?
És evident que l’invent de Gutenberg, a la Magúncia del s. XV, va desencadenar una dinàmica nova i transcendent en la història de la humanitat. La possibilitat que amplis sectors de la societat pogueren accedir i transmetre coneixements, idees o pensaments cal considerar-la decisiva per a la ulterior evolució de les persones.
Al Renaixement i la Il·lustració el llibre es converteix en el vehicle ideal per a la difusió dels nous corrents filosòfics, però també en element imprescindible en l’acumulació de coneixements. Com s’ha dit tan sovint: tot es troba en els llibres.
Però el llibre, a més a més, se’ns apareix com a senyal cultural bàsic. Llibre i cultura semblen sinònims. Llibre i cultura, i promoció per la justícia, solidaritat i llibertat. L’arrel semàntica comuna de llibre i llibertat no és gratuïta, és consubstancial a l’essència d’aquell i a l’objectiu d’aquesta. Com ho és l’estreta relació entre progrés social, desenvolupament humà i consum de llibres.
Els llibres són testimonis de la pròpia història i de la de tota la humanitat. En el cas concret dels valencians una experiència gloriosa (que pot avalar-se amb noms i fets tan importants com la introducció de la impremta a la Península Ibèrica i a Amèrica, la fabricació del primer paper europeu o les magnífiques edicions dels Benet Montfort, la família Mey o Jerònima Galés) no hauria de fer-nos oblidar que la transmissió de coneixements i d’idees és dia a dia, sempre i en cada moment, que ha de produir-se; que els llibres d’ara mateix són tan decisius com els més anomenats o famosos del passat mitificat.
I el llibre també és, i això cada dia més en una societat tan prosaïca com la que ens ha pertocat viure serà important i demostració de sensibilitat i capacitat cultural, objecte de gust i fruïció. Sovint un bell objecte que ens proporciona plaer i delectació, ademés de formació i plenitud humana.
Ara al principi d’un nou mil·leni, als inicis d’una època on semblen predominar atifells substitutius de la lletra escrita, se’ns manifesta el llibre com una eina més imprescindible que mai. Cada nova conquesta tècnica, cada nova opció mecànica, cada nou invent comunicatiu confirma que no hi ha res de més còmode, íntim, barat, lleuger, fàcil d’ús, accessible, clar, precís, capaç de moure la imaginació, fluïd, oportú, transportable, assequible o satisfactori que el llibre. I, sens dubte, com diu Camilo J. Cela, encara que no ho garanteix almenys pressuposa talent.
Tot aixì ens indueix, com lectors individuals o com membres d’una societat necessitada de llibres, a reflexionar en aquests dies, en el que comencen fires i exposicions sobre la difusió llibresca, a manifestar el nostre ferm compromís per la protecció, difusió, recuperació i estima dels llibres. Però, sobre tot, a demanar als ciutadans que opten també per aquest compromís. Només uan decidida actitud de la societat envers la lletra escrita, tot i el que significa, ens permetrà respondre amb el cap alt i l’ànim resolt que NO. No podem imaginar-nos un món sense llibres. Que no estem disposats que aquest mal pensament puga ser mai realitat, perque si aixó fóra, si el món un dia es queda sense llibres, les persones haurem perdut el mitjà més adequat per garantir la nostra dignitat humana, la nostra cultura, la nostra llibertat.
Deixa un comentari