Una jornada especial

Cada any pel mes de maig, els companys que estudiàrem al mateix curs en Tortosa, ens reunim per dinar però sobre tot per veure’ns, comprovar que cada dia estem més joves, i referir-nos les novetats dels darrers mesos. Potser algun no acudeix però ha de ser per raons molt greus no atendre la crida que Alfred Blas, el autoproclamat secretari del curs, llança cada dotze mesos. De Portugal, Barcelona, València, Castelló, però majoritàriament de les terres del Sénia i de l’Ebre una vintena de septuagenaris evoquem els professors (els mosséns Aymerich, Querol, Batiste, Cirici,….o els laics Cerveto,….) que amb major o menor intensitat van ser decisius en la nostra formació.

En cada reunió trobem sorpreses. Enguany la presència per primera vegada d’Estall, un company del qual molts havíem perdut la referència. I l’absència de l’amic Pepe Monferrer que atrafegat en tasques intel.lectuals estava per terres estremenyes dictant conferències (encara que la remissió d’exemplars del seu darrer llibre va pal.liar el buit), tampoc hi era Pepe Alcàcer per motius d’una operació recent i que va enviar un missatge lamentant-se perquè és un dels incombustible a eixa mena de sessions. Alguna altra absència (com la de Mata) ja coneguda, però majoritàriament allí estàvem tots els que pels anys cinquanta iniciàrem la formació tortosina.

Per altra part, seguint una tradició que caldrà rompre anys pròxims, la reunió s’havia programat a indrets pròxims, o no massa llunyans, de Tortosa. Ilercavònia és per nosaltres molt més que un nom de tribu ibèrica, ja que venia a ocupar l’espai geogràfic de l’antiga diòcesi tortosina i a pesar dels segles i civilitzacions que han senyorejat el territori cal parlar-ne d’una dimensió sociocultural unitària a un costat i l’altre del riu de la Sénia. Per això acordàrem reunir-nos al Molí de l’Abad a la Tinença de Benifassà.

Sovint els valencians, i catalans, circumscrivim identitat amb paisatge costaner o, encara pitjor, amb grans ciutats. L’interior, sobre tot si és acinglat o abrupte no solament el tenim oblidat sinó esdevé una mena de record guardat al calaix més profund i ficat a la llum només quan ens vanagloriem de la nostra meravellosa diversitat paisatgística. L’ego patrioter ens fa remarcar la diversitat i riquesa plural però oblidant, en conseqüència desconeixent, aquells racons que no tenen cabuda al nostre diari interés urbà o econòmic. La Tinença de Benifassà és un dels indrets més interessants i bells de tot el País Valencià i potser el que major quantitat d’història i cultura ecològica presenta; per tot això els companys de curs decidírem que aquell era el lloc on celebrar la nostra reunió. I ho encertàrem. La serenor i la gastronomia formen en el Molí de l’Abad un tàndem immillorable. I la companyonia es multiplica quan la taula i les vistes conjuminen un tot esplèndid.

Pere Badenes contant-nos l’actualitat portuguesa, Gil Agné  irònic i burleta com sempre, Aparisi esplèndid, Pla fent d’introductor del seu entorn, Barberà, Moliner, Josep Maria, Herrera, Sanjuan, Lores, i tots els demés, gaudint de conversa, paisatge, cuina i records hem viscut una jornada especial.  Una jornada que ens fa retrobar el nostre passat, apreciar el present però sobre tot  ens dona forces per acostar-nos al futur amb la satisfacció d’una amistat i companyonia absolutament ferma.