Els dies següents a l’assassinat del professor Broseta, entre els molts articles publicats a conseqüència de l’execrable acció, cridava l’atenció algun que altre escrit que recordava el seu darrer sopar públic (més adequat seria dir-li públic però d’àmbit restringit i reservat).  Un columnista arribava a ficar per títol a la seua crònica “La última cena”. […]

Willy Ronis, un dels fotògrafs francesos més rellevant de la batejada com “corrent humanista”, diu que “…la fotografia és la mirada. O es posseeix o no es posseeix”. La fotografia, el propi Cartier-Bresson ho confirma, és una mena de raig, de coltellada, que converteix un instant efímer en una eternitat enlluernadora. Que pot transformar una […]

Sin duda recuperar un paisaje, unos recuerdos o unas amistades proporciona satisfacciones y sensaciones especiales. Aquello que significó, en un momento, una vivencia adquiere evaluaciones superiores a las de la simple alegría de una recuperación escueta. No son las casas como inmueble, las amistades como simples conocidos o los recuerdos como datación de un pasado […]

Sovint el calendari sembla jugar amb els pobres mortals una partida en la que nosaltres desconeixem qualsevol regla i el temps posseix tots els triomfs. És com si es vullgueren confirmar les teories astrològiques dels vells asiris i les hipòtesis més actuals sobre el Cinturó d’Hipòlita. Perqué Cervantes i Shakespeare es trobaran el mateix dia?, […]

Despullament eclesiàstic d’un mossèn septuagenari és sens dubte un dels llibres escrit per un clergue valencià més rellevant de les darrers dècades. No solament explicita l’autobiografia d’un home de fé profunda i d’entrega absoluta a l’Església sinó, més a més, palesa una capacitat humanística, un sentit de l’humor i una estima per la llengua dels […]